Més sobre regals nadalencs

 Ja us vaig dir dies enrere que m'agrada fer i rebre regals. Aquests dies anem tots com bojos, sobretot els que teniu fills petits, buscant, embolicant, amagant paquets i paquetets per tot el pis (que no us passi com a mi, que un any va quedar un paquet en un racó d'armari, i ens en vàrem adonar al cap d'un parell de dies). També el pis dels avis, o d'algun veí ben disposat, van bé per a fer d'amagatall. Però no volia parlar de la logística, ni de la diversió? que comporta tot plegat. Avui m'he llevat reflexiva, i no puc deixar de pensar en tot el que representa el Nadal en termes de consumisme i despesa (permeteu-me que ho digui, sense ànim d'ofendre) irracional. Irracional perquè comprem moltes coses que no necessitem. Que ens fan molta gràcia quan les veiem a la botiga, ben posadetes amb els seus expositors, llaços, brillantor i glamur. Però ben segur que quan les tenim a casa ja no brillen tant, i el nostre objecte de desig, de cop i volta ─bé, o al cap d'un temps─, entra a la llista dels trastos inútils. I comencem a cobejar altres coses més grans, més lluents, més glamuroses.
 Ep, que no estic en contra de fer regals! Però per aquest any m'he fet el propòsit de comprar coses útils, tenint en compte la personalitat de qui els rebrà, però també que els faci un servei real, que els ajudi en el dia a dia, o que els ompli la casa de llum, o els doni color i els aporti energia (positiva, és clar!). També us vull dir que no m'agrada gens comprar en grans superfícies ni en franquícies que exploten treballadors a l'altra punta de món, i s'emporten els seus beneficis multimilionaris a paradisos fiscals, i altres coses que no ens n'assabentem (a part, molts dels seus productes, sobretot la roba, tenen una qualitat bastant dolenta). Prefereixo comprar en petits comerços locals, sí, aquestes botigues que de mica en mica van desapareixent per culpa d'aquests monstres del "serveixi's vosté mateix" i la compra per impuls.
 Vaja, que comprant al botiguer de tota la vida feu felices dues persones, el que rep el regal i el botiguer. I recordeu que els vostres diners reverteixen a la vostra ciutat.

Regals culturals

 Tornem-hi amb els regals! Últimament no us parlo d'altra cosa. Però què voleu que us digui, és el que toca! Quan dic regals culturals vull dir llibres, contes, pintura, escultura, entrades per al teatre o concerts... realment són grans obsequis, d'aquells que no s'obliden. Ara, no cal regalar-li un quadre a qui no li interessa ni gens ni mica la pintura, ni entrades per al teatre al que s'adorm només d'acostar-se a una butaca... Només podem comprar aquestes coses quan sabem que realment agraden molt a la persona en qüestió. Segurament tots coneixem artistes i artesans que molt gustosament ens rebrien als seus tallers per ensenyar-nos les seves obres, i segurament tots compten amb obra petita, que s'adapti a totes les butxaques. També a les galeries d'art hi podem trobar una selecció d'art assequible, com ara dibuix, gravat, ceràmica, escultura... per a tots els gustos.
 I no us oblideu de visitar les llibreries, plenes d'històries per viure i móns per  descobrir, contes amb il·lustracions que estimularan la imaginació dels vostres fills o néts, i llibreters amables que us ajudaran a fer una bona tria.

 Jo us vull fer un petit, petit regal. Si us agrada la postal de sota, la podeu Descarregar aquí

Yayoi Kusama

  Ja tenim aquí una nova entrega de dones artistes. Avui us porto la Yayoi Kusama, una persona que a mi em té fascinada. Ho ha tocat tot: pintura, escultura, instal·lació, collage... Va néixer l'any 1929 a Matsumoto (Japó), va realitzar estudis de pintura a Kyoto, i va exposar a la seva ciutat i també a Tokyo. Al 1957 es va traslladar a Nova York, i va exposar al costat de figures com Andy Warhol, Donald Judd, Claes Oldenburg... La seva carrera va anar en ascens, i al 1973 se'n va tornar cap a casa, a on va fer de marxant d'art. El 1977, després de patir alguns problemes mentals, va ingressar, per pròpia voluntat, en un hospital psiquiàtric, on viu des de aleshores. Però no ha parat mai de produir, ni de crear.

Wikipedia
Tate Gallery
Vídeo

Obsequis nadalencs.

  A mi m'agrada molt fer regals. Quasi tant com rebre'n (he dit quasi). El que no m'agrada gens és la quantitat d'energia i els nervis que passo cada vegada que vull fer un regal. I per aquestes dates multiplica pel nombre de parents i amics que tinguis. Vaja, que pot ser un autèntic dispendi d'energia, física i mental, si no planifiques una mica i vas a comprar amb les idees clares del que vols per a cadascú. Per tant, sigues previsor/a, i fes-te una bonica llista amb un parell d'opcions per a cada persona que vulguis (o hagis) de fer un obsequi. I no esperis a última hora, ja saps que després és molt probable que no trobis el que busques, o no quedi el color desitjat, o la talla, o vist de prop ja no ho trobes tan bonic i no tens temps per a buscar res més... I no hi ha res més desesperant que estar fent voltes tota la tarda mirant aparadors i adonar-se que falta mitja hora perquè tanquin les botigues i et faltin la meitat de les coses...

Aquí teniu les meves idees de regal per a persones que "es cuiden":
- Un o dos massatges, o els que us permeti el vostre pressupost.
- Un lot de productes per a la cura de la pell.
- Un lot de sals de bany.
- Un joc de peses.
- Un xandall, o roba per a fer ioga, o banyador.
- Sabatilles esportives.
- Una bona selecció de té i infusions de qualitat.
- Una estora de ioga.
- Unes espelmes aromàtiques.
- Un impermeable ben maco per a sortir a caminar fins i tot quan plou.
- Una bossa d'esport moderna perquè pugui llençar la que porta des de fa 15 anys.
- Una liquadora.
- Un estri per a coure els aliments al vapor.
- Un joc de tasses i tetera.
- Un joc de bols per a sopes, amanides, etc.

Sort que m'he posat roba còmoda... 

Vieira da Silva

Maria Helena Vieira da Silva. Pintora portuguesa nascuda a Lisboa l'any 1908. Des de ben petita comença a estudiar arts plàstiques, i als 20 anys es trasllada a París, a on comença a estudiar pintura, dibuix, escultura, gravat... amb grans mestres, com Léger, Friesz... L'any 1930 es casà amb el  també pintor Arpad Szens, i tots dos van treballar en el camp del disseny tèxtil i la il·lustració. La seva primera exposició en solitari va ser l'any 1933, amb gran èxit. Més endavant, es van traslladar a viure al Brasil, on la seva carrera artística va anar cap amunt, i el 1946 va exposar a Nova York. L'any següent van tornar a Europa, i van alternar la seva vida entre París i Lisboa. No us posaré més dades ni dates sobre la seva vida; si en voleu saber més coses, com sempre, us deixo una mostra de les seves obres (magnífiques) i uns enllaços.

Biografia
Obres

Arracades

Arracades per a tots els gustos. Capses amb dos parells d'arracades, unes de negres i les segones de colors. Per tots els dies de la setmana. Per a tots els estils. Discretes. Senzilles. També elegants. Ideals per a regalar o per a regalar-se. Vaja, m'ha sortit un anunci publicitari!

També t'he preparat conjunts d'anell i arracades, amb diferents estampats i colors. Si vius a Figueres o comarca, les pots trobar a can Madern, al carrer dels Tints, i a Despentinats, al carrer Tarreres. Si no, també les pots comprar a la meva botiga virtual.

Jenny Saville

 La gran Jenny Saville. I dic gran perquè és una gran pintora, perquè fa unes grans pintures, en dimensió, en valentia, en sinceritat, en cruesa. Valenta, ella mateixa es retrata nua, totalment oberta al públic, sense filtres, sense ambigüitats, amb unes pinzellades fortes i bastes, fetes amb brotxa, carn rosada, ocre, gris, vermella. Pintura no apte per a llepafils, les seves obres inspirades en operacions de cirurgia plàstica, transsexuals, persones accidentades... són tan magnífiques com crues i potser cruels.
Teniu uns enllaços després de les fotografies.

Saatchi gallery
Youtube