Agnes Martin

 Confesso que només coneixia d'oïdes aquesta pintora, Agnes Martin, i ha estat tot un plaer aprofundir en la seva biografia i estudiar els seus quadres. Va néixer a Macklin (Canadà) l'any 1912, i des de molt jove es va interessar per l'art. Als anys quaranta es va traslladar a Nova York per estudiar ensenyament de l'art. També va ser allà que va començar a interessar-se pel budisme zen, i als anys cinquanta va començar a fer pintures abstractes. La galerista Betty Parsons la va convidar a unir-se al seu grup d'artistes (Elsworth Kelly, Robert Indiana, Jasper Johns, Robert Rauschenberg, Lenore Tawney...), i durant deu anys va anar desenvolupant el seu estil de pintura, allunyat de la figuració. Fins que l'any 1967, ho va abandonar tot i va anar a Nou Méxic, i fins 7 anys més tard no va tornar a pintar. També va pronunciar algunes conferències, que es van recollir en un llibre, sobre l'art, el budisme, el pensament. Va morir l'any 2004, treballant fins al final. En aquest i aquest enllaç us ho expliquen millor.

Cap de setmana

 Bon cap de setmana llarg! Gaudeix del començament de la primavera, respira aire pur, belluga't i no t'oblidis de riure!

Tomma Abts, dones artistes.

 Tomma Abts és una artista contemporània. Va néixer l'any 1967 a Kiel, Alemanya. i va estudiar a la Hochschule der Kunste, a Berlín. L'any 1995 es trasllada a Londres, a on encara viu i treballa. Tomma Abts fa composicions abstractes, amb colors neutres i moltes vegades apagats, amb figures geomètriques, volums i ombres, donant la sensació de tridimensionalitat en algunes parts dels seus quadres. Sembla ser que aquesta pintora no és gaire prolífica, ja que cada pintura seva comporta moltes capes i gruix de pintura, tot i que des de la dècada del 2000 treballa en llenços més aviat petits, de 38 x 48 cms.

The Telegraph

Contemporay Art Daily

David Zwirner Gallery

David Zwirner Gallery

Lebt in Berlin

Contemporary Art Daily

Treballar desde casa. Capítol 3

 Com dèiem l'altre dia, fer-ho tot en un mateix espai, ─viure i treballar─ té els seus inconvenients. I un d'ells es reflecteix molt bé en el nostre vestuari. Sí, ja ho sé, pot semblar un tema molt banal, però no ho és gens. M'explicaré. Els que us passeu el dia fora, de ben segur que somnieu en un diumenge ben plujós i ben fred, que us permeti quedar-vos a casa sense remordiments. Tot el dia amb roba còmoda, xandall o potser pijama directament, sabatilles confortables i calentones, el cabell recollit de qualsevol manera... Doncs quan portes un temps vivint, treballant, descansant, a la teva oficina/estudi casolà, això és el que tens al teu armari. Xandalls, jerseis de llana, pijames, samarretes velles, texans tacats de lleixiu... Tu no volies que passés, i al principi t'ho agafes amb molta il·lusió: et vesteixes com si anessis a la feina, et pentines i t'arregles, i ets molt feliç. Però de mica en mica, sense adonarte'n, vas negligint el teu aspecte; perquè, total, si ningú t'ha de veure...
 El problema arriba quan fa temps que només vesteixes amb roba vella (i a vegades d'una talla que no és la teva), que ja no et saps veure d'una altra manera, i ja no saps quin estil et queda bé, ni què posar-te per anar a segons quins llocs. La solució? Desempallega't d'una vegada de tot el que és vell, tacat, gros, i així no tindràs més remei que comprar roba adequada a cada moment que visquis. T'asseguro que et sentiràs molt millor.

Continuarà?

Joan Mitchell

Joan Mitchell va néixer a Chicago l'any 1925. Pintora i gravadora, va formar part del moviment de l'expressionisme abstracte. Va assistir a l'Smith College i a l'Institut d'Art de Chicago. Va aconseguir una beca de 2.000 dòlars, que li va permetre estudiar a París i a la Provença i viatjar per Europa. Va ser una de les poques artistes reconegudes, bastant al principi de la seva carrera. La seva pintura a l'inici és molt gestual, amb traços i pinzellades gruixuts i violents, amb colors vibrants, que amb els anys va canviant a tons més foscos, més bruts. Ella mateixa ho explica com a "violent i enfadat". L'any 1980 emmalalteix de càncer de boca, i segueix un tractament molt agressiu, que la deixa amb seqüeles físiques i amb depressió. Les seves pintures d'aquesta època reflecteixen el dolor i l'ansietat soferts. L'any 1985 pateix una operació de maluc, i en aquest període de recuperació comença a treballar en aquarel·la i sobre formats més petits, degut als seus impediments físics. Va morir a París l'octubre de 1992, poc després de ser diagnosticada de càncer de pulmó.

Joan Mitchell Foundation

Joan Mitchell Foundation

Joan Mitchell Foundation

Joan Mitchell Foundation

Joan Mitchell Foundation

Joan Mitchell Foundation

Joan Mitchell Foundation

Youtube

Treballar desde casa. Capítol 2

 Com deiem l'altre dia, treballar desde casa si vius sol és un problema. Però si vius acompanyat, també.Un problema diferent, però un problema, al cap i a la fi. Perquè quan hi ha gent rondant per casa no hi ha qui es concentri, i si ets una dona i tens fills, la cosa es complica encara més. Els fills no creixen MAI. Sempre necessiten coses, no troben aquells mitjons (sí, han de ser aquells mitjons, en aquell precís moment), no agafen tovallola quan van a dutxar-se, posen la música a tot drap, estan massa cansats per col·laborar en les tasques de la casa... Podríem seguir, però crec que ja us en feu a la idea, i moltes de vosaltres ja ho patiu en les vostres carns. És clar, si tens la feina muntada a casa, la cosa és especialment complicada, perquè pares i arrenques, pares i arrenques, i les tasques duren el doble del que haurien de durar. Per a la família, és difícil entendre que en hores de treball no ets la seva mare ni la parella; les que treballem a casa ens hem de tornar invisibles. Almenys de 9 a 1 i de 3 a 7.

Continuarà 

Estil Rs

Els collars RS es poden lluir de maneres molt diferents. A casa ens agrada molt dur-los amb un jersei de punt llis, un estil confortable i elegant alhora.

Kiki Smith

Kiki Smith va néixer l'any 1954 a Nuremberg, Alemanya. Filla de l'escultor nord-americà, Toni Smith, va viure als Estats Units des del 1955, i va assistir a la Columbia High School, i més tard a l'Escola d'Art de Hartford. El seu primer contacte amb l'art es va produir quan ajudava el seu pare a fer maquetes de cartró per a les seves escultures. El seu cos de treball el conformen el dibuix, l'escultura i el gravat, i se centra en la condició humana, la seva relació amb la natura i els animals, i temes com la mort, la malaltia, el génere...

blogs.artinfo.com

Aquesta foto pertany a /thematerialcollective.org

screamsirensblogspot.

thegundgallery.org

screamsirensblogspo

Treballar desde casa. Capítol 1

 Qui no ha somniat alguna vegada poder treballar des de casa? Quan hi penses, et vénen al cap imatges idíl·liques, de tu mateix estirada al sofà, amb el portàtil a la falda, o en el teu escriptori ben endreçat, en un raconet del teu menjador, o sala d'estar, al costat d'aquella finestra que deixa entrar aquella llum tan bonica... mentre tot al teu costat llueix, net i endreçat, i tu vas ben vestida i amb el cabell impecable, i t'aixeques de tant en tant per fer-te un café i mirar per la finestra... ha! Doncs no, companys i companyes, això no és així ni de bon tros. Treballar des de casa té els seus avantatges, no ho negaré pas: et marques els teus horaris, pots entrar i sortir de la feina quan vulguis, pots anar a comprar a mig matí, o anar a la perruqueria el dimarts que és quan hi ha menys gent; si plou o fa molt fred a tu no t'afecta, perquè només de llevar-te del llit ja ets a la feina, no perds temps en trajectes... Segur que hi ha més coses però ara mateix no em vénen al cap.
 Però potser l'altra cara de la moneda pesa més: els inconvenients, que n'hi ha molts, i jo crec que superen la part positiva. Per exemple, la solitud.
 La solitud pot ser molt bona per crear, pensar, i concentrar-se. Però arriba un punt, quan es porta ja un temps treballant des de casa, que acabes parlant amb les cortines. A les persones introvertides, o que per temperament ja són solitàries, ja els va bé aquest sistema. Però per  a les persones que viuen soles i a sobre treballen des de casa, pot ser un gran problema. I si a sobre t'agrada molt el que fas i ets addicta a la feina, et pots trobar que no surts fins que no et queda ni una trista pastanaga a la nevera. La solució? Sortir cada dia a fer una cosa diferent: anar a comprar el pa lluny de casa, quedar per dinar amb algun amic, apuntar-se a classes de ball (coneixes gent, fas exercici i a sobre és divertit!), apuntar-se a un club excursionista, anar a esdeveniments culturals... Això ja depèn de les teves preferències.

Continuarà...

Maria Lassnig

Maria Lassnig va néixer a Àustria l'any 1919, i va morir l'any 2014. Va estudiar a l'Acadèmia de Belles Arts de Viena.  A l'inici de la seva carrera artística pintava obres abstractes, tot i que també va començar a pintar autoretrats, el primer al 1945. El 1948, es va inventar el terme "consciència del cos". Durant els anys seixanta, va anar abandonant la pràctica de la pintura abstracta per conrear la consciència del cos i la psique en les seves obres. De 1968 a 1980 va viure a Nova York, va estudiar a l'Escola d'Arts Visuals,  i va realitzar una sèrie de curtmetratges. El 1980 torna a Viena per a convertir-se en la primera professora de pintura en una universitat de parla alemanya, a on va treballar fins l'any 1997. Va rebre diversos premis i reconeixements, i va publicar un llibre sobre els seus dibuixos.  Això és un petit resum de la seva història; si us interessa, us deixo uns enllaços a la Viqupedia, a la Fundació Tàpies, i una entrevista .