Més sobre regals nadalencs

 Ja us vaig dir dies enrere que m'agrada fer i rebre regals. Aquests dies anem tots com bojos, sobretot els que teniu fills petits, buscant, embolicant, amagant paquets i paquetets per tot el pis (que no us passi com a mi, que un any va quedar un paquet en un racó d'armari, i ens en vàrem adonar al cap d'un parell de dies). També el pis dels avis, o d'algun veí ben disposat, van bé per a fer d'amagatall. Però no volia parlar de la logística, ni de la diversió? que comporta tot plegat. Avui m'he llevat reflexiva, i no puc deixar de pensar en tot el que representa el Nadal en termes de consumisme i despesa (permeteu-me que ho digui, sense ànim d'ofendre) irracional. Irracional perquè comprem moltes coses que no necessitem. Que ens fan molta gràcia quan les veiem a la botiga, ben posadetes amb els seus expositors, llaços, brillantor i glamur. Però ben segur que quan les tenim a casa ja no brillen tant, i el nostre objecte de desig, de cop i volta ─bé, o al cap d'un temps─, entra a la llista dels trastos inútils. I comencem a cobejar altres coses més grans, més lluents, més glamuroses.
 Ep, que no estic en contra de fer regals! Però per aquest any m'he fet el propòsit de comprar coses útils, tenint en compte la personalitat de qui els rebrà, però també que els faci un servei real, que els ajudi en el dia a dia, o que els ompli la casa de llum, o els doni color i els aporti energia (positiva, és clar!). També us vull dir que no m'agrada gens comprar en grans superfícies ni en franquícies que exploten treballadors a l'altra punta de món, i s'emporten els seus beneficis multimilionaris a paradisos fiscals, i altres coses que no ens n'assabentem (a part, molts dels seus productes, sobretot la roba, tenen una qualitat bastant dolenta). Prefereixo comprar en petits comerços locals, sí, aquestes botigues que de mica en mica van desapareixent per culpa d'aquests monstres del "serveixi's vosté mateix" i la compra per impuls.
 Vaja, que comprant al botiguer de tota la vida feu felices dues persones, el que rep el regal i el botiguer. I recordeu que els vostres diners reverteixen a la vostra ciutat.

Regals culturals

 Tornem-hi amb els regals! Últimament no us parlo d'altra cosa. Però què voleu que us digui, és el que toca! Quan dic regals culturals vull dir llibres, contes, pintura, escultura, entrades per al teatre o concerts... realment són grans obsequis, d'aquells que no s'obliden. Ara, no cal regalar-li un quadre a qui no li interessa ni gens ni mica la pintura, ni entrades per al teatre al que s'adorm només d'acostar-se a una butaca... Només podem comprar aquestes coses quan sabem que realment agraden molt a la persona en qüestió. Segurament tots coneixem artistes i artesans que molt gustosament ens rebrien als seus tallers per ensenyar-nos les seves obres, i segurament tots compten amb obra petita, que s'adapti a totes les butxaques. També a les galeries d'art hi podem trobar una selecció d'art assequible, com ara dibuix, gravat, ceràmica, escultura... per a tots els gustos.
 I no us oblideu de visitar les llibreries, plenes d'històries per viure i móns per  descobrir, contes amb il·lustracions que estimularan la imaginació dels vostres fills o néts, i llibreters amables que us ajudaran a fer una bona tria.

 Jo us vull fer un petit, petit regal. Si us agrada la postal de sota, la podeu Descarregar aquí

Yayoi Kusama

  Ja tenim aquí una nova entrega de dones artistes. Avui us porto la Yayoi Kusama, una persona que a mi em té fascinada. Ho ha tocat tot: pintura, escultura, instal·lació, collage... Va néixer l'any 1929 a Matsumoto (Japó), va realitzar estudis de pintura a Kyoto, i va exposar a la seva ciutat i també a Tokyo. Al 1957 es va traslladar a Nova York, i va exposar al costat de figures com Andy Warhol, Donald Judd, Claes Oldenburg... La seva carrera va anar en ascens, i al 1973 se'n va tornar cap a casa, a on va fer de marxant d'art. El 1977, després de patir alguns problemes mentals, va ingressar, per pròpia voluntat, en un hospital psiquiàtric, on viu des de aleshores. Però no ha parat mai de produir, ni de crear.

Wikipedia
Tate Gallery
Vídeo

Obsequis nadalencs.

  A mi m'agrada molt fer regals. Quasi tant com rebre'n (he dit quasi). El que no m'agrada gens és la quantitat d'energia i els nervis que passo cada vegada que vull fer un regal. I per aquestes dates multiplica pel nombre de parents i amics que tinguis. Vaja, que pot ser un autèntic dispendi d'energia, física i mental, si no planifiques una mica i vas a comprar amb les idees clares del que vols per a cadascú. Per tant, sigues previsor/a, i fes-te una bonica llista amb un parell d'opcions per a cada persona que vulguis (o hagis) de fer un obsequi. I no esperis a última hora, ja saps que després és molt probable que no trobis el que busques, o no quedi el color desitjat, o la talla, o vist de prop ja no ho trobes tan bonic i no tens temps per a buscar res més... I no hi ha res més desesperant que estar fent voltes tota la tarda mirant aparadors i adonar-se que falta mitja hora perquè tanquin les botigues i et faltin la meitat de les coses...

Aquí teniu les meves idees de regal per a persones que "es cuiden":
- Un o dos massatges, o els que us permeti el vostre pressupost.
- Un lot de productes per a la cura de la pell.
- Un lot de sals de bany.
- Un joc de peses.
- Un xandall, o roba per a fer ioga, o banyador.
- Sabatilles esportives.
- Una bona selecció de té i infusions de qualitat.
- Una estora de ioga.
- Unes espelmes aromàtiques.
- Un impermeable ben maco per a sortir a caminar fins i tot quan plou.
- Una bossa d'esport moderna perquè pugui llençar la que porta des de fa 15 anys.
- Una liquadora.
- Un estri per a coure els aliments al vapor.
- Un joc de tasses i tetera.
- Un joc de bols per a sopes, amanides, etc.

Sort que m'he posat roba còmoda... 

Vieira da Silva

Maria Helena Vieira da Silva. Pintora portuguesa nascuda a Lisboa l'any 1908. Des de ben petita comença a estudiar arts plàstiques, i als 20 anys es trasllada a París, a on comença a estudiar pintura, dibuix, escultura, gravat... amb grans mestres, com Léger, Friesz... L'any 1930 es casà amb el  també pintor Arpad Szens, i tots dos van treballar en el camp del disseny tèxtil i la il·lustració. La seva primera exposició en solitari va ser l'any 1933, amb gran èxit. Més endavant, es van traslladar a viure al Brasil, on la seva carrera artística va anar cap amunt, i el 1946 va exposar a Nova York. L'any següent van tornar a Europa, i van alternar la seva vida entre París i Lisboa. No us posaré més dades ni dates sobre la seva vida; si en voleu saber més coses, com sempre, us deixo una mostra de les seves obres (magnífiques) i uns enllaços.

Biografia
Obres

Arracades

Arracades per a tots els gustos. Capses amb dos parells d'arracades, unes de negres i les segones de colors. Per tots els dies de la setmana. Per a tots els estils. Discretes. Senzilles. També elegants. Ideals per a regalar o per a regalar-se. Vaja, m'ha sortit un anunci publicitari!

També t'he preparat conjunts d'anell i arracades, amb diferents estampats i colors. Si vius a Figueres o comarca, les pots trobar a can Madern, al carrer dels Tints, i a Despentinats, al carrer Tarreres. Si no, també les pots comprar a la meva botiga virtual.

Jenny Saville

 La gran Jenny Saville. I dic gran perquè és una gran pintora, perquè fa unes grans pintures, en dimensió, en valentia, en sinceritat, en cruesa. Valenta, ella mateixa es retrata nua, totalment oberta al públic, sense filtres, sense ambigüitats, amb unes pinzellades fortes i bastes, fetes amb brotxa, carn rosada, ocre, gris, vermella. Pintura no apte per a llepafils, les seves obres inspirades en operacions de cirurgia plàstica, transsexuals, persones accidentades... són tan magnífiques com crues i potser cruels.
Teniu uns enllaços després de les fotografies.

Saatchi gallery
Youtube

Preparant el Nadal.

 Bé, us vaig prometre que us donaria algunes idees de regals per aquestes festes. I no és una tasca fàcil, ja ho sabeu. Cada any, a mitjans de novembre, ens comencem a escalfar el cap pensant qué li podem regalar a qui, quant podem gastar en cadascú, si fem un regal útil o alguna cosa més capriciosa... Mooolt difícil, tot plegat! Doncs bé, jo m'hi he estat trencant les banyes uns quants dies, aquí us deixo una de les meves llistes, a veure si us pot servir d'alguna cosa.
 Ah, se m'oblidava, no espereu que us doni marques, ni llocs a on comprar-ho, a l'estil d'altres blogs. Jo només pretenc donar idees...

Per a noies "manetes" de 12 a 100 anys: un kit de llana per a fer un jersei, o una bufanda, depèn del pressupost.
- una capsa d'aquarel·les,
- un munt de teles, o pinzells, o tubs de pintura.
- un kit de brodat o punt de creu.
- un petit moble per a restaurar.
- Eines per a restauració de mobles.
- Un petit torn per a fer ceràmica.
- Roba per a fer patchwork.
- Una caixa/maleta per a les eines.

Per a nois "manetes" de totes les edats.
- kit de fabricació de cervesa (això potser ho hauràs de buscar a Internet. Només per a majors de 18 anys, és clar).
- Kit de jardineria.
- Eines de bricolatge.
- Un bonsai.
- Un curset de cuina.
- Estris de modelatge.
- Llibres de bricolatge, jardineria, treball amb fusta, restauració...

I tota la llista de dalt.

 
Continuarem donant voltes al tema. Oi, Trasto?

Cecily Brown

 Què us puc explicar de la Cecily Brown! Per començar, que és una de les meves artistes favorites, però això a vosaltres no crec que us preocupi gaire (riure). És una pintora nascuda a Londres, l'any 1969, que viu i treballa a Nova York des de 1995. La seva obra es belluga entre la figuració i l'abstracció, crea grans llenços amb colors rics, moltes vegades carnals, s'hi entreveuen cossos nus en molts dels seus quadres, i la seva pinzellada és molt enèrgica.. Vaja, que quan contemples els seus treballs se't carreguen les piles!
 Com sempre, després de les fotos trobareu alguns enllaços.

Youtube

www.vulture.com

Fred!

Haurem d'anar traient els jerseis gruixuts de l'armari. Això sí, per anar bé, millor acompanyar-los amb un penjoll RS.

Star Trek

 Me'n vaig a viure a l'Enterprise. Ho tinc decidit. Ha de ser fantàstic viure en un lloc a on no et refredes mai. Sí, de debò, allà no es refreden. O no us heu fixat que no tenen butxaques per posar mocadors? Ni porten bossa, no necessiten mòbil, n'hi ha prou amb un pin que porten enganxat al pit: per comunicar-se, per transportar-se... Poden anar de vacances a Cadaqués, París, New York, etc. i en l'època que vulguin, tot sense sortir de la nau. No porten diners a sobre; no els en calen, tots tenen feina, i estudis superiors, perquè poden estudiar les assignatures que els agraden i en les quals són bons. Els metges tenen uns petits aparells que serveixen per a diagnosticar i curar, sense fer cues ni esperar mesos i mesos... Han eradicat les malalties, l'obesitat, la fam, l'esclavatge. Celebren la diversitat, tant se val si fas un metre i mig o tres, si ets verd o tens tres ulls, ningú se n'estranya ni et mira malament. També em fa peça que no has de cuinar, i a sobre pots tenir gat! Vaja, per a mi, el més semblant al paradís.
 Ara, no sé quina feina hi hauria per a una pintora, il.il·lustradora i dissenyadora de joies a can Entreprise...

No sé si m'agradaria anar tot el dia en pijama...

Ja s'acosta!

 Sí, ja s'acosta Nadal! Com passa el temps! No ens podem despistar, cal començar a planificar: reunions familiars, qui fa el dinar tal dia o el sopar tal altre, què ens posarem pel dinar de Nadal, què regalarem a...
 Això dels regals és un gran maldecap per a gairebé tothom, potser perquè tots tenim de tot, potser perquè sen's acaben les idees, potser perquè tenim parents amb "peculiaritats" que fan molt difícil acontentar-los, potser perquè el nostre pressupost cada any és més reduït, etc.
 Per això us vull ajudar una mica, i d'aquí fins a les festes aniré publicant algunes idees que us poden ajudar a fer aquesta tasca una mica menys feixuga. També us presentaré les novetats de RS joies, unes peces molt versàtils, que estan a punt de veure la llum, i que poden agradar a dones de totes les edats. Esteu atents...

Helen Frankenthaler

  Si avui és dimarts, toca parlar d'una dona artista. Avui us vull presentar una pintora nord-americana, adscrita al moviment de l'expressionisme abstracte, anomenada Helen Frankenthaler.  Nascuda a Manhattan, Nova York, l'any 1928, va ser una dels artistes més importants dels segle xx, i va tenir una carrera molt llarga i prolífica, al llarg de 60 anys. Va estudiar  a l' Escola de Dalton, a on va tenir com a professor Rufino Tamayo, i es va graduar al Bennington College, a on també va tenir un gran professor d'art, Paul Feeley.
 La técnica de l'Helen Frankenthaler consistia a pintar grans llenços de lona sense tractar, amb pintura a l'oli molt diluïda, que s'escampava per la tela formant grans taques semblants a l'aquarel.la, i també va destacar en altres camps, com l'escultura, el gravat, la ceràmica...
 Si voleu més informació, us deixo uns enllaços a sota de les imatges.

Wikipedia
Helen Frankenthaler fundació.
Youtube

El temps passa

 Un altre cop divendres! Els dies passen a una velocitat vertiginosa, sobretot si estàs molt ocupat i no hi ha prou hores per a fer tot el que voldries. Els que som posseïdors de cervells hiperactius no en tenim prou amb 24 hores, ni amb setmanes de 7 dies, i comencem 10 coses de cop i ens costa molt acabar el que hem començat, per que anem saltant d'una cosa a l'altra, i entremig ens enamorem d'una idea genial que acabem de tenir, i apa, encetem un projecte nou. Amb tot això, arriba un moment en que et colapses, el cos i la ment diuen prou, i tots els teus projectes comencen a perdre sentit i lluïssor, i molts d'ells acaben arraconats durant temps i temps.
 Per això és molt important planificar bé el temps, fer-se un guió setmanal, amb un càlcul realista del temps que es necessita per a cada tasca, i trobar un espai també per al descans i l'exercici. Jo encara no he aconseguit aplicar-m'ho, però hi estic treballant. Si algú de vosaltres ha aconseguit l'equilibri, que  ens ho expliqui, s'agrairà una mica d'ajut!.

Bridget Riley

M'agrada molt l'obra d'aquesta dona. Bridget Riley va néixer a London l'any 1931, i va estudiar art al Goldsmiths college i al Royal College of Art. Tot i així, no ho va tenir fàcil, perquè la seva infantesa va estar marcada per la guerra, el reclutament del seu pare i la evacuació a Cornwall. Anys més tard, el seu pare va patir un greu accident de trànsit, i ella en va tenir cura. Després de la recuperació del pare, ella va tenir una crisi que la va mantenir allunyada dels pinzells un temps. Es va posar a treballar en una botiga d'antiguitats, més endavant en una agència de publicitat com a il·lustradora, i paral·lelament va anar desenvolupant el seu estil de pintura, des de temes figuratius amb tècnica puntillista, a l'Op-art, a base de patrons geomètrics, molts d'ells en blanc i negre.
 Bé, això és un resum molt breu. Us deixo uns enllaços per a què pugueu esbrinar més coses, si us interessa. Us enllaço a la Wikipedia anglesa, perquè la catalana dóna molt poca informació sobre aquesta pintora excepcional.
Wikipedia
Tate gallery
Youtube