Me'n vaig a viure a l'Enterprise. Ho tinc decidit. Ha de ser fantàstic viure en un lloc a on no et refredes mai. Sí, de debò, allà no es refreden. O no us heu fixat que no tenen butxaques per posar mocadors? Ni porten bossa, no necessiten mòbil, n'hi ha prou amb un pin que porten enganxat al pit: per comunicar-se, per transportar-se... Poden anar de vacances a Cadaqués, París, New York, etc. i en l'època que vulguin, tot sense sortir de la nau. No porten diners a sobre; no els en calen, tots tenen feina, i estudis superiors, perquè poden estudiar les assignatures que els agraden i en les quals són bons. Els metges tenen uns petits aparells que serveixen per a diagnosticar i curar, sense fer cues ni esperar mesos i mesos... Han eradicat les malalties, l'obesitat, la fam, l'esclavatge. Celebren la diversitat, tant se val si fas un metre i mig o tres, si ets verd o tens tres ulls, ningú se n'estranya ni et mira malament. També em fa peça que no has de cuinar, i a sobre pots tenir gat! Vaja, per a mi, el més semblant al paradís.
Ara, no sé quina feina hi hauria per a una pintora, il.il·lustradora i dissenyadora de joies a can Entreprise...
 |
No sé si m'agradaria anar tot el dia en pijama... |
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Gràcies per visitar-nos i deixar els vostres comentaris. Thanks fou your visit and your comments.