RS joies: d’octubre 2015

Pàgines

divendres, 30 d’octubre del 2015

Ai, la moda!



  Avui he llegit a Vogue que els pantalons "skinny" són dolents per a la salut. Per si no ho sabeu, són aquells texans taaaan ajustats, que quasi semblen mitges. Confesso que a mi m'agraden molt i em sento molt còmode portant-los, tot i que em va costar una mica la primera vegada que vaig sortir al carrer amb uns de posats. Com el primer dia de platja, que costa una mica despullar-se, per allò de les inseguretats.
 El problema és que quan una cosa està de moda, només trobes allò a tot arreu. Vagis on vagis, tots els aparadors estan farcits de pantalons hiperajustats, posats en uns maniquins impossibles, que fa que al final hi caiguis i vagis vestida d'uniforme. D'uniforme de nena de quinze anys, com si totes les dones haguéssim de ser eternes adolescents. Després de les  mil i una batalles que vas guanyant amb els anys, el cos va canviant, i no té res de dolent, ni és cap malaltia, tenir una mica més d'amplada, o els turmells més gruixuts, o una mica més de panxa, o....
  Jo no sé vosaltres, noies de més de 30 o 40 anys, però n'estic ben tipa de revistes, fabricants, dissenyadors, botiguers, que no tenen en compte que potser hi ha dones que no tenen la necessitat de sentir-se sexi a totes hores, ni anar disfressades de nena, ni intenten aparentar tenir menys edat de la que tenen, perquè fer anys no és un càstig, malaltia o maledicció; al contrari, és un grau i una benedicció, i les arrugues, cabells blancs, o canvis corporals en general són naturals i ens passa a tots, homes i dones. Però les dones ens sentim pressionades per totes bandes, per amagar tot això tan natural, com si la nostra missió principal en aquesta vida fos fer bonic. En fi, aquí hi hauria tema per
estona, només em queda dir-vos que si voleu portar skinnis, o qualsevol cosa de moda, que sigui perquè us agrada, us hi veieu bé, us resulta còmode, i no perquè és el que toca.

Pd. la model porta un collar RS i sí, uns pantalons skinny.



Aquest pantalons, vénen amb un calçador?



dijous, 29 d’octubre del 2015

Lita Cabellut



Lita Cabellut ( Barcelona, 1961), és una artista desconeguda per el gran públic del nostre país. És difícil entendre'n el perqué, ja que és una pintora reconeguda arreu del món, exposa a les principals galeries d'art del planeta, i està entre els 500 artistes més cotitzats del món.
 La seva pintura es basa majoritariament en retrats de gran format, de factura realista i alhora construïts a base de cops de brotxa. Els seus primers quadres van ser retrats de prostitutes, pidolaires, i altres persones del carrer, que formaven part del seu univers quan era una nena, abandonada per la seva mare i obligada per la seva àvia a demanar almoïna. Per fortuna, la seva sort va canviar als 13 anys quan va ser adoptada per una família benestant, que li va procurar tot el necessari per a la seva educació. I no us atabalo més, us deixo amb alguns dels seus quadres, i uns enllaços per si voleu aprofundir en la seva obra o la seva persona.











Web
Entrevista
Youtube
Facebook

dijous, 22 d’octubre del 2015

Xocolata i altres pecats.





Ho confesso: sóc molt llaminera. M'agraden molt les coses dolces, sobretot la xocolata, els gelats, les llaminadures de colors, i un llarg etc. Durant molts anys he mantingut una relació d'amor/odi
envers totes aquestes coses tan suculentes (i embafadores). Però si alguna cosa té de bo anar acumulant anys, és que aprens a donar-te permís per a gaudir d'aquests petits plaers sense remordiments. I el més curiós és que, un cop t'adones que tot això està al teu abast sempre que ho vulguis, deixen d'ocupar el teu pensament i realment només en prens de tant en tant, i les gaudeixes com mai ho havies fet abans. Si encara no heu arribat a aquesta etapa, reflexioneu-hi, feu les paus amb aquestes petites coses bones de la vida, i us traureu un bon pes de sobre. De debò.










Gaudiu dels panellets sense remordiments!



dimarts, 20 d’octubre del 2015

Vija Celmins





Bon dia! Vull encetar un nou apartat en aquest blog, que parlarà de dones artistes, i el vull encetar amb aquesta artista anomenada Vija Celmins, pintora nascuda a Letònia l'any 1944. Treballa a partir de fotografies de llibres, premsa, i personals, amb una técnica molt acurada i realista, i tot i així, aconsegueix que els seus quadres d'objectes anodins ens atrapin i vulguem veure més enllà de l'objecte representat (si més no, a mi em passa i m'atrapa i m'enganxa). I ja no parlem de les seves pintures de mars i cels, a quí us deixo unes imatges i uns enllaços per que pogueu aprendre més coses de la seva vida i la seva obra.








youtube
tate gallery
wikipedia













divendres, 16 d’octubre del 2015

Un altre cap de setmana



Divendres una altra vegada! com pot ésser que ja hagi passat una setmana! Els dies passen que ni ens n'adonem, la vida va massa de pressa. Tenim la sort de viure en una època fabulosa, amb moltes comoditats que ens fan la vida més fàcil. I no vull que m'interpreteu malament, no vull semblar frívola, hi ha molta gent que pateix guerres, fam, maltractaments, etc. Però per l'altre costat, tenim molts avenços, tecnològics i  médics, que fan que molts milions de persones puguin viure vides llargues i profitoses. Cal, doncs, ésser agraïts, i donar alguna cosa a canvi, perquè la nostra existència privilegiada serveixi també per fer la vida una mica més agradable a d'altres persones que potser no ho tenen gens fàcil. Hi ha molts fronts oberts a tot el planeta, moltes causes a on podem posar el nostre granet de sorra, i si bé no podem ajudar a tothom, podem fer petites accions que sumades a les d'altres persones fan un impacte molt més gran.
   A casa nostra, Figueres, aquest dissabte, tenim la oportunitat de col·laborar en un projecte anomenat "Aliments x llibres", un esdeveniment solidari organitzat per l'Ester Marcos i l'Abel Granda, de la llibreria Low Cost .
   Podeu portar aliments i canviar-los per llibres de segona mà, i aquests queviures van a parar al Banc d'Aliments, a on, com ja sabeu, els distribueixen a famílies necessitades. Una gran iniciativa, que porta ja quatre edicions; cada any es recapten més quilos de menjar, i a més, l'ambient és molt festiu i s'hi fan diverses activitats durant tot el dia. Va, animeu-vos i col·laboreu, i de passada passeu-vos-ho bé!

Me n'oblidava! Es fa a la plaça Catalunya de Figueres durant tot el dia!















Sí, ja sé que s'hi està molt bé, però hem d'anar a l'Aliments x llibres.



































divendres, 9 d’octubre del 2015

La millor época de l'any



Bona tarda! Sí, crec que la tardor és una gran estació. I no és per que jo hi vaig néixer, a la tardor; senzillament, s'hi està bé. Els colors, les olors, les llums, tot es transforma davant dels nostres sentits, en qüestió de pocs dies. Desprès de la brillantor estiuenca, bé de gust la calma que ens aporta la calidesa de les fulles ataronjades, i passejar pel bosc en aquesta època és un gran regal que podem fer-nos a nosaltres mateix@s. I que me'n dieu dels bolets, els moniatos, les castanyes, codonys, magranes, raïms i caquis... se'm fan les dents llargues només de pensar-hi!
 Per a mi, un gran plaer de les passejades de tardor, és agafar la càmera fotogràfica i sortir a caminar i atresorar un munt d'imatges delicioses, i ensumar les olors de la terra humida. Si no ho has fet mai, prova-ho, t'asseguro que és altament terapèutic.



I si de tornada et trobes amb alguna cafeteria amb encant, doncs dia rodó!









dimarts, 6 d’octubre del 2015

Micromecenatge/crowdfunding


Hola a tothom!
  Avui voldria fer alguna reflexió entorn del micromecenatge. I és per un motiu: si us dediqueu a projectes artístics (escriptura, pintura, il·lustració, moda, música, etc.) sabeu com n'és de difícil trobar finançament pels vostres projectes. En un món tan saturat com el nostre, i alhora contradictori ─ja que per una banda hi ha talent a dojo, i per l'altra, una mena de, no sé com dir-ho, desinterés? per tots aquests temes─, les persones creatives ens hem de buscar les garrofes com podem (aquesta petita introducció donaria per mitja dotzena de toms, però si voleu ho anirem engrunant en diverses entrades que, si no, es pot fer molt pesat).
  De fet, en el meu entorn immediat, algunes persones han recorregut al crowdfunding: en Paco Cavero, amb el seu curtmetratge Por eso no tengo hermanos; na Montserrat Segura, amb la seva novel·la La Reina Faraó; l'Alicia Albares, amb el curt Donde caen las hojas; en David Ruiz, amb un curt, també, anomenat Sant Martí.
   I és que, senyores i senyors, en temps de crisis econòmiques, que ja fa anys que duren, l'eina del micromecenatge és l'invent del segle per als creadors. Per als que no sapigueu de què va, us en faig cinc cèntims. Hi ha diverses plataformes virtuals que fan d'aparador de projectes artístics (campanyes), i t'ajuden a recaptar fons per a dur-los a terme. El que té de bo aquest sistema és que qui vol col·laborar donant uns diners per a la teva idea, sempre rep una "recompensa" a canvi: ja sigui el producte acabat, o altres productes pensats per a la dita campanya. Això fa que molta gent s'engresqui a ajudar a amics, coneguts, saludats, o senzillament gent que no coneix de res però té un gran "pastís" al forn.
  Com és el cas de la Celia Vela, una dissenyadora de Figueres, que no en té prou de fer una roba fabulosa sinó que, a més, vol publicar un llibre amb les històries que hi ha al darrere de les col·leccions, esbossos de les seves creacions i fotos de les pasarel·les on ha participat. La meva humil opinió és que val molt la pena. Aquí us deixo l'enllaç a la pàgina de Verkami, per si hi voleu fer un cop d'ull i us animeu a participar-hi. Podeu ser els propietaris d'una petita meravella.
http://www.verkami.com/projects/12955-historias-e-ilustraciones-de-celia-vela-en-la-080-barcelona-fashion.




Celia Vela al capdavant de les seves models en acabar una desfilada.








dijous, 1 d’octubre del 2015

Primers dies de tardor i primers refredats


Salutacions a tothom!
Ja està, ja hi som, altra vegada canvi de temps. I és que els primers dies de la nova temporada, sempre porten pujades i baixades de temperatures gairebé sense avisar. Et poses el jersei al matí, i resulta que al migdia estàs suant de valent, o decideixes vestir-te d'estiu perquè veus que fa un sol radiant i resulta que al cap d'una estona es gira un ventet fresc que fa que vagis tot el dia amb pell de gallina. Però no passa res, només algun refredat empipador que dura uns dies i que ens obliga a frenar una mica el ritme, que també va bé de tant en tant.
 A casa nostra, però, hem decidit afrontar l'estació dels esternuts cuidant-nos una mica més que de costum. O sigui, a part de menjar fruites i verdures d'estació i proximitat, hem introduït el costum de consumir misohttps://es.wikipedia.org/wiki/Miso, un condiment japonès que s'utilitza per a fer sopes i altres receptes. Nosaltres el consumim senzillament diluït en aigua calenta, com un brou, abans dels àpats, per ajudar a la digestió dels aliments.



Si aconseguim no refredar-nos aquest hivern, us ho farem saber. De debò.