RS joies: d’abril 2016

Pàgines

dijous, 21 d’abril del 2016

Adriana Varejao




Adriana Varejao  és una  artista plàstica nascuda a Rio de Janeiro, l'any 1964, a on encara hi viu. La seva biografia artística és molt extensa, ja que ha fet moltes exposicions, però no he trobat cap referència a la seva vida personal. Treballa la pintura, el dibuix, la escultura, la instal·lació, i una barreja de tot plegat. Les seves obres estan carregades de significat, ens parlen del passat colonial , i ho representa a través de les típiques rajoles  que els colonitzadors van portar des de Portugal; també de la crueltat d'aquest període, amb la representació de carn i organs humans, que s'escolen i s'obren pas a través de les rajoles blaves.
 Bé, les imatges parlen més que mil paraules.



Ponto Final

Clarín

Rio2016

Monsoonartcollection

Boston globe

Adrianavarejao.net







dimarts, 12 d’abril del 2016

Eva Hesse



Eva Hesse va néixer a Hamburg, Alemnya, i, a causa de l'ascens del nazisme, la seva família va decidir marxar als Estats Units. La seva mare es va suïcidar quan ella tenia deu anys.  Va estudiar a l'Escola d'Art Industrial de Nova York. Després va assistir a l'Arts Studens League, al Pratt Institute, a la Cooper Union, i finalment, a l'Escola d'Arquitectura de la Universitat de Yale, a on va tenir com a professor a Joseph Albers. Al 1959 es va graduar en la llicenciatura de Belles Arts. Va fer amistat amb Donald Judd, Sol Lewitt i altres artistes minimalistes. Al principi de la seva carrera, Eva va pintar en l'estil de l'expressionisme abstracte, i va anar evolucionant ràpidament. El 1961 va començar a exposar els seus treballs. El 1965 es trasllada a Düsseldorf, Alemanya, amb el seu marit, l'escultor Tom Doyle, i comença a experimentar amb el guix i l'escultura abstracta, sense deixar el dibuix i la pintura. El 1966 torna als Estats Units i es divorcia, i reprèn l'amistat que tenia amb Sol Lewitt. El seu treball se centra molt en l'escultura, i incorpora materials diversos, com el metall, el làtex i la fibra de vidre. Per desgràcia, va patir un tumor cerebral, i va ser operada tres vegades entre 1969 i 1970. Va morir al maig de 1970, amb només 34 anys i una carrera professional molt reeixida.



Tate Gallery

Gwarlingo blog

Notations:

Draxntapedburned

YaleBooks

Distortedarts

Pinterest

The Two Keys Press

Tate.org








dimarts, 5 d’abril del 2016

Marlene Dumas




 Marlene Dumas és una artista nascuda a Cape Town, Sud-àfrica. Des de ben petita dibuixa constantment, cosa que la porta a estudiar a la Michaelis School of Fine Art, a Cape Town. L'any 1976 aconsegueix una beca per estudiar a Haarlem (Països Baixos), i després es trasllada a Amsterdam, a on encara viu i treballa. Durant els seus anys de formació treballa el collage, combinant la imatge amb el text, i comença una col·lecció d'imatges tretes de revistes, premsa, postals, etc. La seva obra s'inspira en aquestes imatges i les interpreta dotant-les d'una forta càrrega emocional.


The Guardian

Art Observed

Tate Gallery

Newsgrist

Tate Gallery





Sí us voleu "colar" al seu estudi, cliqueu aquí i aquí.







divendres, 1 d’abril del 2016

Elogi de la imperfecció




 Quants anys intentant fer una línia recta. Quantes proves per a fer una rodona rodona. Quants fulls de paper llençats a les escombraries perquè el que hi ha escrit o dibuixat no s'assembla prou a allò que tens al cap. Doncs sabeu què? Crec que cal donar-se permís per a ser imperfecte. Perquè la perfecció no és una cosa humana, no conec ningú que es pugui definir com a "perfecte". Ningú no ho sap tot, ningú no ho fa tot bé (ni tan sols hi ha una única manera de fer bé les coses). Maleït sia qui es va inventar el concepte de la perfecció! Perquè només és això: un concepte, una idea, una fita inabastable. Una cotilla que ens ofega i que ens talla les ales, que ens intimida i que ens cohibeix, que ens frena i ens fa sentir culpables. Perquè molts de nosaltres no ens atrevim a fer coses, o a ensenyar coses que fem, potser perquè no estan prou "ben fetes", per por de ser criticats per altres persones sense pensar que, potser, aquestes persones poden tenir idees diferents sobre com s'han de fer les coses. Per tant, acceptem les crítiques com el que són, opinions de persones també imperfectes, i fem la nostra via tal com vulguem.
 Feu-vos un favor, i comenceu a cantar, ballar, pintar, escriure... i doneu-vos permís per SER i punt.