Pàgines
divendres, 1 d’abril del 2016
Elogi de la imperfecció
Quants anys intentant fer una línia recta. Quantes proves per a fer una rodona rodona. Quants fulls de paper llençats a les escombraries perquè el que hi ha escrit o dibuixat no s'assembla prou a allò que tens al cap. Doncs sabeu què? Crec que cal donar-se permís per a ser imperfecte. Perquè la perfecció no és una cosa humana, no conec ningú que es pugui definir com a "perfecte". Ningú no ho sap tot, ningú no ho fa tot bé (ni tan sols hi ha una única manera de fer bé les coses). Maleït sia qui es va inventar el concepte de la perfecció! Perquè només és això: un concepte, una idea, una fita inabastable. Una cotilla que ens ofega i que ens talla les ales, que ens intimida i que ens cohibeix, que ens frena i ens fa sentir culpables. Perquè molts de nosaltres no ens atrevim a fer coses, o a ensenyar coses que fem, potser perquè no estan prou "ben fetes", per por de ser criticats per altres persones sense pensar que, potser, aquestes persones poden tenir idees diferents sobre com s'han de fer les coses. Per tant, acceptem les crítiques com el que són, opinions de persones també imperfectes, i fem la nostra via tal com vulguem.
Feu-vos un favor, i comenceu a cantar, ballar, pintar, escriure... i doneu-vos permís per SER i punt.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)

Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Gràcies per visitar-nos i deixar els vostres comentaris. Thanks fou your visit and your comments.