Com dèiem l'altre dia, fer-ho tot en un mateix espai, ─viure i treballar─ té els seus inconvenients. I un d'ells es reflecteix molt bé en el nostre vestuari. Sí, ja ho sé, pot semblar un tema molt banal, però no ho és gens. M'explicaré. Els que us passeu el dia fora, de ben segur que somnieu en un diumenge ben plujós i ben fred, que us permeti quedar-vos a casa sense remordiments. Tot el dia amb roba còmoda, xandall o potser pijama directament, sabatilles confortables i calentones, el cabell recollit de qualsevol manera... Doncs quan portes un temps vivint, treballant, descansant, a la teva oficina/estudi casolà, això és el que tens al teu armari. Xandalls, jerseis de llana, pijames, samarretes velles, texans tacats de lleixiu... Tu no volies que passés, i al principi t'ho agafes amb molta il·lusió: et vesteixes com si anessis a la feina, et pentines i t'arregles, i ets molt feliç. Però de mica en mica, sense adonarte'n, vas negligint el teu aspecte; perquè, total, si ningú t'ha de veure...
El problema arriba quan fa temps que només vesteixes amb roba vella (i a vegades d'una talla que no és la teva), que ja no et saps veure d'una altra manera, i ja no saps quin estil et queda bé, ni què posar-te per anar a segons quins llocs. La solució? Desempallega't d'una vegada de tot el que és vell, tacat, gros, i així no tindràs més remei que comprar roba adequada a cada moment que visquis. T'asseguro que et sentiràs molt millor.
Continuarà?
