Treballar desde casa. Capítol 1

 Qui no ha somniat alguna vegada poder treballar des de casa? Quan hi penses, et vénen al cap imatges idíl·liques, de tu mateix estirada al sofà, amb el portàtil a la falda, o en el teu escriptori ben endreçat, en un raconet del teu menjador, o sala d'estar, al costat d'aquella finestra que deixa entrar aquella llum tan bonica... mentre tot al teu costat llueix, net i endreçat, i tu vas ben vestida i amb el cabell impecable, i t'aixeques de tant en tant per fer-te un café i mirar per la finestra... ha! Doncs no, companys i companyes, això no és així ni de bon tros. Treballar des de casa té els seus avantatges, no ho negaré pas: et marques els teus horaris, pots entrar i sortir de la feina quan vulguis, pots anar a comprar a mig matí, o anar a la perruqueria el dimarts que és quan hi ha menys gent; si plou o fa molt fred a tu no t'afecta, perquè només de llevar-te del llit ja ets a la feina, no perds temps en trajectes... Segur que hi ha més coses però ara mateix no em vénen al cap.
 Però potser l'altra cara de la moneda pesa més: els inconvenients, que n'hi ha molts, i jo crec que superen la part positiva. Per exemple, la solitud.
 La solitud pot ser molt bona per crear, pensar, i concentrar-se. Però arriba un punt, quan es porta ja un temps treballant des de casa, que acabes parlant amb les cortines. A les persones introvertides, o que per temperament ja són solitàries, ja els va bé aquest sistema. Però per  a les persones que viuen soles i a sobre treballen des de casa, pot ser un gran problema. I si a sobre t'agrada molt el que fas i ets addicta a la feina, et pots trobar que no surts fins que no et queda ni una trista pastanaga a la nevera. La solució? Sortir cada dia a fer una cosa diferent: anar a comprar el pa lluny de casa, quedar per dinar amb algun amic, apuntar-se a classes de ball (coneixes gent, fas exercici i a sobre és divertit!), apuntar-se a un club excursionista, anar a esdeveniments culturals... Això ja depèn de les teves preferències.

Continuarà...

Maria Lassnig

Maria Lassnig va néixer a Àustria l'any 1919, i va morir l'any 2014. Va estudiar a l'Acadèmia de Belles Arts de Viena.  A l'inici de la seva carrera artística pintava obres abstractes, tot i que també va començar a pintar autoretrats, el primer al 1945. El 1948, es va inventar el terme "consciència del cos". Durant els anys seixanta, va anar abandonant la pràctica de la pintura abstracta per conrear la consciència del cos i la psique en les seves obres. De 1968 a 1980 va viure a Nova York, va estudiar a l'Escola d'Arts Visuals,  i va realitzar una sèrie de curtmetratges. El 1980 torna a Viena per a convertir-se en la primera professora de pintura en una universitat de parla alemanya, a on va treballar fins l'any 1997. Va rebre diversos premis i reconeixements, i va publicar un llibre sobre els seus dibuixos.  Això és un petit resum de la seva història; si us interessa, us deixo uns enllaços a la Viqupedia, a la Fundació Tàpies, i una entrevista .

Lee Krasner

 Lee Krasner, coneguda durant molts anys per ser la esposa de Jackson Pollock, era una pintora que va conrear diferents estils fins que es va decantar cap a l'expressionisme abstracte. Nascuda a Nova York l'any 1908, va tenir clar des de petita que es volia dedicar a l'art, per això va estudiar a la Washington Irving  High School, que admetia noies a les seves classes d'art, i després a The Cooper Union, i a l'Acadèmia Nacional de Disseny. Això li va donar una gran base tècnica, i un gran coneixement de l'anatomia. Va treballar el retrat i també la natura morta. D'aquestes primeres obres n'han sobreviscut molt poques, a causa d'un incendi. Més endavant, va començar a interessar-se i a investigar sobre art modern, qüestionant l'art acadèmic que havia après a l'Acadèmia Nacional.

 Es va continuar formant, modernitzant la seva pintura de nus i natures mortes, va entrar en el cercle dels que amb el temps serien els expressionistes abstractes, i contínuament va revisar i redefinir el seu treball, fins i tot va destruir moltes de les seves obres.

Lee Krasner va treballar molt durant tota la seva vida, tot i que va quedar força eclipsada pel seu marit, Jackson Pollock. Si voleu aprofundir en la seva vida i la seva obra, aquí i aquí trobareu molta més informació.

  Benvinguts de nou! Fa molts dies que no poso res sobre la meva producció de collars artesans, que era l'objectiu inicial d'aquest blog. Per això he decidit explicar-vos una mica per què faig aquestes peces, com és el procés que segueixo, etc.
 Som-hi: faig "joies" perquè no m'agrada portar joies. M'explicaré; les joies d'or, platí i altres metalls nobles, pedres precioses i brillants, són molt, molt, boniques. Però, què hi farem, la meva personalitat no encaixa gens ni mica amb el luxe i el glamur. I em consta, ─perquè en conec un munt─ que hi ha moltes dones com jo en aquest món. Però tot i així, no volem renunciar a portar algun complement que ens defineixi. D'aquesta manera, vaig començar a experimentar fent algunes peces per a mi i per a les "noies" de la família, amb materials humils i senzills, donant més valor a la forma, modelada totalment a mà, o a la combinació de colors, que no pas al valor econòmic de la matèria primera. I a partir d'aquí va néixer la idea de crear una marca de joies, bàsicament collars, que reflectissin l'esperit d'un tipus de dona, que busca brillar més ella mateixa que la joia que porta (apa, que poètica!).
 El procés ja us l'explicaré un altre dia, que si no això es faria massa llarg; us deixo unes fotos dels últims treballs, que aviat veuran la llum, en una nova pàgina web.

 També us podeu passejar per la meva botiga a Etsy, a on hi ha altres models i colors.

Ruth Asawa

 Aquesta vegada tenim una escultora en aquesta secció del blog. Ruth Asawa feia  escultures de manera artesana, treballades amb ganxet, precioses i delicades, alhora que modernes i trencadores.
 Escultures etèries i transparents, com ella explicava, formaven dibuixos abstractes tridimensionals, gràcies al material escollit, el filferro, que li servia per "dibuixar" les formes que sorgien de la seva imaginació.

També va fer obra figurativa, la primera va ser una font, a San Francisco, l'any 1968.

Després vingueren més encàrrecs, i més fonts. També va ser una gran activista de l'educació artística per a nens, com a eina de integració i capacitació. I moltes més coses, que podeu investigar en aquest enllaç i aquest altre.

Cap de setmana.

Bon cap de setmana! Descanseu, divertiu-vos, respireu aire pur, i no us oblideu de riure molt!

Rebaixes

 Ja les tornem a tenir aquí! Dos cops a l'any, arriben les rebaixes per a temptar-nos amb grans descomptes, gangues, i mil articles que, de cop i volta, ens semblen indispensables, i que no sabem com hem pogut viure sense ells. No, és broma. Tots som prou intel·ligents per saber si  aquella cosa tan bonica i barata ens és prou útil, o quan la tinguem a casa perdrà tot els seu encant i la lluïssor que tenia a la botiga.
 Però potser ara és el moment de comprar una peça de roba, d'aquelles anomenades bàsiques, que no es passen de moda, que sempre les portem, i que en plena temporada potser se'ns passava del pressupost. O aquelles sabates, que encara que ara mateix no les necessitem, sabem que l'any que bé ens faran un gran servei. O aquell jersei de qualitat, que en plena temporada no podíem ni somiar-hi, ara ens el podem permetre, sabent que ens acompanyarà uns quants hiverns. i també podem comprar tovalloles, que ja toca canviar-ne alguna, llençols, i roba per la casa en general, que també es va fent vella...
  Vaja, que les rebaixes, si sortim a comprar amb les idees clares i el cap fred, són una bona cosa.

Anar de rebaixes, o no anar de rebaixes... aquesta és la qüestió.

Alice Neel

L'Alice Neel és una altra gran dama de la pintura. Nascuda l'any 1900, es va formar i va treballar com a secretària, però també va fer classes nocturnes d'art, a l'Escola de Disseny de Philadelphia.  Va acabar els seus estudis d'art el 1925, i aquest mateix any es va casar amb el pintor cubà Carlos Enríquez.
Va tenir una vida molt dura, amb la mort de la seva primera filla, i la separació del seu marit. Va viure en la pobresa i va tenir moltes dificultats per a poder mantenir els seus dos fills. No va ser fins a finals dels anys 60 que la seva carrera es va veure impulsada, i a partir d'aquí va començar a arribar el reconeixement per la seva obra.
Neel va pintar molts nus, molts retrats de dones nues, dones reals, sense idealitzar, com s'havia fet sempre, no com un objecte bonic per admirar, sinó cossos reals, en postures poc idíl·liques, dones embarassades, dones no tan joves, dones normals, mirades amb ànima...

Bé, no cal dir res més, us deixo amb unes imatges extretes de la seva pàgina web http://www.aliceneel.com/

inspiració

A vegades, cal sortir del taller/estudi/escriptori i anar a cercar inspiració a la natura.

Per fi!

Adéu als excessos. Si més no, de moment. Com cada any, n'hem fet un gra massa. Ara toca deixar descansar l'estómac, donar-li coses lleugeres i intentar que els tres quilos guanyats no s'hi trobin tant a gust que es vulguin quedar per sempre... O això, o aprofitar les rebaixes per anar a comprar una talla més, vosaltres mateix@s...

Més sobre regals nadalencs

 Ja us vaig dir dies enrere que m'agrada fer i rebre regals. Aquests dies anem tots com bojos, sobretot els que teniu fills petits, buscant, embolicant, amagant paquets i paquetets per tot el pis (que no us passi com a mi, que un any va quedar un paquet en un racó d'armari, i ens en vàrem adonar al cap d'un parell de dies). També el pis dels avis, o d'algun veí ben disposat, van bé per a fer d'amagatall. Però no volia parlar de la logística, ni de la diversió? que comporta tot plegat. Avui m'he llevat reflexiva, i no puc deixar de pensar en tot el que representa el Nadal en termes de consumisme i despesa (permeteu-me que ho digui, sense ànim d'ofendre) irracional. Irracional perquè comprem moltes coses que no necessitem. Que ens fan molta gràcia quan les veiem a la botiga, ben posadetes amb els seus expositors, llaços, brillantor i glamur. Però ben segur que quan les tenim a casa ja no brillen tant, i el nostre objecte de desig, de cop i volta ─bé, o al cap d'un temps─, entra a la llista dels trastos inútils. I comencem a cobejar altres coses més grans, més lluents, més glamuroses.
 Ep, que no estic en contra de fer regals! Però per aquest any m'he fet el propòsit de comprar coses útils, tenint en compte la personalitat de qui els rebrà, però també que els faci un servei real, que els ajudi en el dia a dia, o que els ompli la casa de llum, o els doni color i els aporti energia (positiva, és clar!). També us vull dir que no m'agrada gens comprar en grans superfícies ni en franquícies que exploten treballadors a l'altra punta de món, i s'emporten els seus beneficis multimilionaris a paradisos fiscals, i altres coses que no ens n'assabentem (a part, molts dels seus productes, sobretot la roba, tenen una qualitat bastant dolenta). Prefereixo comprar en petits comerços locals, sí, aquestes botigues que de mica en mica van desapareixent per culpa d'aquests monstres del "serveixi's vosté mateix" i la compra per impuls.
 Vaja, que comprant al botiguer de tota la vida feu felices dues persones, el que rep el regal i el botiguer. I recordeu que els vostres diners reverteixen a la vostra ciutat.

Regals culturals

 Tornem-hi amb els regals! Últimament no us parlo d'altra cosa. Però què voleu que us digui, és el que toca! Quan dic regals culturals vull dir llibres, contes, pintura, escultura, entrades per al teatre o concerts... realment són grans obsequis, d'aquells que no s'obliden. Ara, no cal regalar-li un quadre a qui no li interessa ni gens ni mica la pintura, ni entrades per al teatre al que s'adorm només d'acostar-se a una butaca... Només podem comprar aquestes coses quan sabem que realment agraden molt a la persona en qüestió. Segurament tots coneixem artistes i artesans que molt gustosament ens rebrien als seus tallers per ensenyar-nos les seves obres, i segurament tots compten amb obra petita, que s'adapti a totes les butxaques. També a les galeries d'art hi podem trobar una selecció d'art assequible, com ara dibuix, gravat, ceràmica, escultura... per a tots els gustos.
 I no us oblideu de visitar les llibreries, plenes d'històries per viure i móns per  descobrir, contes amb il·lustracions que estimularan la imaginació dels vostres fills o néts, i llibreters amables que us ajudaran a fer una bona tria.

 Jo us vull fer un petit, petit regal. Si us agrada la postal de sota, la podeu Descarregar aquí

Yayoi Kusama

  Ja tenim aquí una nova entrega de dones artistes. Avui us porto la Yayoi Kusama, una persona que a mi em té fascinada. Ho ha tocat tot: pintura, escultura, instal·lació, collage... Va néixer l'any 1929 a Matsumoto (Japó), va realitzar estudis de pintura a Kyoto, i va exposar a la seva ciutat i també a Tokyo. Al 1957 es va traslladar a Nova York, i va exposar al costat de figures com Andy Warhol, Donald Judd, Claes Oldenburg... La seva carrera va anar en ascens, i al 1973 se'n va tornar cap a casa, a on va fer de marxant d'art. El 1977, després de patir alguns problemes mentals, va ingressar, per pròpia voluntat, en un hospital psiquiàtric, on viu des de aleshores. Però no ha parat mai de produir, ni de crear.

Wikipedia
Tate Gallery
Vídeo