Avui he llegit a
Vogue que els pantalons
"skinny" són dolents per a la salut. Per si no ho sabeu, són aquells texans taaaan ajustats, que quasi semblen mitges. Confesso que a mi m'agraden molt i em sento molt còmode portant-los, tot i que em va costar una mica la primera vegada que vaig sortir al carrer amb uns de posats. Com el primer dia de platja, que costa una mica despullar-se, per allò de les inseguretats.
El problema és que quan una cosa està de
moda, només trobes allò a tot arreu. Vagis on vagis, tots els aparadors estan farcits de
pantalons hiperajustats, posats en uns maniquins impossibles, que fa que al final hi caiguis i vagis vestida d'uniforme. D'uniforme de nena de quinze anys, com si totes les
dones haguéssim de ser eternes adolescents. Després de les mil i una batalles que vas guanyant amb els anys, el cos va canviant, i no té res de dolent, ni és cap malaltia, tenir una mica més d'amplada, o els turmells més gruixuts, o una mica més de panxa, o....
Jo no sé vosaltres, noies de més de 30 o 40 anys, però n'estic ben tipa de revistes, fabricants, dissenyadors, botiguers, que no tenen en compte que potser hi ha dones que no tenen la necessitat de sentir-se
sexi a totes hores, ni anar disfressades de nena, ni intenten aparentar tenir menys
edat de la que tenen, perquè fer anys no és un càstig, malaltia o maledicció; al contrari, és un grau i una benedicció, i les arrugues, cabells blancs, o canvis corporals en general són naturals i ens passa a tots, homes i dones. Però les dones ens sentim pressionades per totes bandes, per amagar tot això tan natural, com si la nostra missió principal en aquesta vida fos fer bonic. En fi, aquí hi hauria tema per
estona, només em queda dir-vos que si voleu portar skinnis, o qualsevol cosa de moda, que sigui perquè us agrada, us hi veieu bé, us resulta còmode, i no perquè és el que toca.
Pd. la model porta un
collar RS i sí, uns pantalons skinny.
 |
| Aquest pantalons, vénen amb un calçador? |
